
L’extinció progressiva de les llengües del món és un problema que no genera molta preocupació a la gent avui dia, sobretot als joves. La gent tendeix a pensar que si totes les llengües i dialectes s’extingeixen, tothom es podria entendre i així no hi hauria dificultats per comunicar-se. Però hi ha gent que no està d’acord amb aquest pensament.
Per començar, la llengua no és solament una forma de comunicar-se, sinó que és una part de la nostra vida quotidiana i del passat, o sigui, d’on venim. Els nostres avantpassats varen conservar aquestes llengües amb la certesa que siguin la nostra manera de representar i defensar d’on som. Seria egoista de la nostra part oblidar aquest acte d’amor a la pàtria i a la cultura que ens abraça. A més, els estudis mostren que aprendre i tenir la capacitat de conèixer i de parlar altres llengües, ajuda a entrenar i mantenir la memòria de l’ésser humà. També està comprovat que els pobles que ja han perdut la seva llengua tenen els percentatges més elevats de suïcidi i repressió a nivell mundial, juntament amb malalties com la diabetis i l’obesitat.
En conclusió, perdre les llengües que encara existeixen al món resultaria perdre cada una de les cultures i la seva representació. Bàsicament, provocaria impactes molt negatius en la vida i l’estat d’ànim de moltes persones. Per això, hem de visualitzar aquest problema per conscienciar la societat.
Belén Baamonde, 4t d’ESO C



