bvich
Amb motiu del cinquantè aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, un equip de periodistes de TVE van gravar un reportatge al nostre institut que es va emetre a l’Informatiu Balear del 20 de novembre. L’objectiu dels reporters era contrastar en un centre educatiu illenc les notícies que parlen de la creixent popularitat del vell dictador entre els joves entrevistant un professor i un grup d’alumnes. Aquell mateix dia El País publicava una enquesta segons la qual el 24 % de membres de la Generació Z (18-28 anys) i el 23 % dels millennials (29-44 anys) consideraven preferible un règim dictatorial com el Franquista a la democràcia.
Com a professor de Geografia i Història de 4t d’ESO i d’Història d’Espanya de 2n de Batxillerat, les dues úniques matèries en les quals s’imparteix el franquisme, vaig ser el professor escollit. A més, els reporters van seleccionar tres alumnes de 2n de batxillerat que a l’assignatura de Treball de Recerca han investigat diferents aspectes de l’època franquista.
Manifestació Franquista a Salamanca, un exemple de culte a la personalitat del dictador. Autor desconegut – Biblioteca Virtual de Defensa (MUE-120692)
Tal com vaig explicar als corresponsals des que vaig començar a treballar en la docència, sempre m’he trobat amb un percentatge minoritari, però significatiu d’alumnes que simpatitzen amb el règim franquista. Segons la meva opinió, aquest fet s’explica perquè el franquisme va adoctrinar durant dècades la població espanyola en el culte a la personalitat de Franco a través del sistema educatiu i dels mitjans de propaganda del règim. La construcció del mite de Franco va ser tan eficient que va sobreviure a la mort del dictador i s’ha continuant transmetent de generació en generació fins avui dia.
Però en el creixement de la popularitat juvenil del dictador dels darrers anys hi han influït altres factors. En primer lloc, amb l’eclosió de les xarxes socials o youtube, els creients del mite franquista, exclosos dels mitjans de comunicació tradicionals, han trobat canals on expressar-se i han pogut arribar a un públic molt més ampli. A més, a banda de l’acció propagandística dels influencers i youtubers filofranquistes, també s’ha de tenir en compte el caràcter contestatari propi dels adolescents. En un moment en què entre els joves, especialment entre els al·lots, s’identifica l’esquerra, el catalanisme i el feminisme com el poder establert, no sembla estrany que hagin cercat un referent el més oposat possible al que per ells és “l’opressor règim dominant actual”: Franco.
Tanmateix, no deixa de ser una minoria cridanera. Les enquestes demostren que la majoria silenciosa dels joves encara prefereix la democràcia. A més a més, el coneixement que els seus seguidors tenen del franquisme és molt superficial, idealitzat i parcial. Quan a l’escola es pot aprofundir i descobreixen tota la realitat d’aquella dictadura com a mínim es replantegen les seves conviccions. La pràctica totalitat d’aquests nous franquistes no saben que abans del “boom turístic” hi va haver 20 anys de racionament, desnutrició i misèria. Els influencers no els han parlat dels casos de corrupció franquista que, com el de l’estraperlo o el MATESA, deixen petits els pitjors casos de corrupció de la democràcia. Els youtubers tampoc dediquen temps a parlar de la manca de llibertat sexual, de la censura de tot allò que fos eròtic o sexual o del fet que els anticonceptius estaven prohibits. La majoria de persones quan coneixen aquests detalls, siguin de dretes o d’esquerres, arriben a la conclusió que a una democràcia es viu millor que en aquella dictadura.
Les alumnes entrevistades van explicar el que coneixen del franquisme, el que han descobert fent els seus treballs de recerca i el que opinen els seus amics i coneguts. Núria Arcas, que ha investigat els camps de concentració que es van establir a Campos durant la Guerra Civil i els primers anys de franquisme, va destacar la cruel repressió del dictador contra tots els seus opositors. Àngels Vila, que ha comparat els drets i les polítiques socials a la II República, el franquisme i la democràcia, va destacar la manca de drets i llibertats durant la dictadura. Finalment, Aina Martí, que ha estudiat com el franquisme va influir en l’imaginari campaner a través dels actes programats a les festes de la Mare de Déu d’agost, va comentar la marginació de la llengua i la cultura autòctones durant la dictadura.
Gabriel Vich Vidal
