jllado
Després de molts anys fent feina amb nosaltres, abans de Nadal na Mercè Garcia va deixar el seu lloc a consergeria per incorporar-se a una nova destinació.
Mercè , ens pots explicar una mica qui ets?
Vaig néixer a Eivissa, però he viscut a Felanitx, on també vaig anar a l’escola. Les meves primeres feines varen estar relacionades amb el turisme. Tinc dos fills, na Marta i en Biel. Visc a fora vila. Les coses que més m’agrada fer són estar a ca nostra amb la meva família, els meus animals i les meves plantes, llegir un llibre, anar a passejar per la platja i la muntanya, i compartir un bon dinar o un sopar amb els amics i la família.
Quan vares arribar a l’IES?
L’any 2018
Quines tasques fa un conserge? Quines aptituds s’han de tenir?
La feina de conserge és obrir i tancar el centre, contestar el telèfon, fer fotocòpies, atendre les persones que necessiten informació i dirigir-les on pertoqui. Aquestes i altres feines més burocràtiques i impersonals formen part del dia a dia. Ara bé, com que a mi m’agrada molt la meva feina, m’ho pas molt bé xerrant i ajudant tothom. L’aptitud més important que has de tenir com a conserge és ser empàtic i saber escoltar; si no, no pots donar un bon servei a la gent.
Ben segur que deus tenir alguna anèdota divertida…
A consergeria vius molts moments, tant divertits com no. El conserge és la primera persona que atén la gent que ve al centre a demanar informació o una solució al seu problema. I si estan enfadats, si han tengut un mal dia o et criden, tu has d’intentar gestionar el problema de la millor manera possible. No sempre és fàcil.
També hi ha moments molt commovedors. Va venir un padrí molt nerviós que demanava pel seu net, que no sortia. Estava molt preocupat. La cosa era que el net encara anava a primària: s’havia equivocat de centre. També va passar una vegada que vaig confondre un professor amb un alumne. Cada dia són més joves… hauré de canviar d’ulleres!
Com ha estat la relació amb el personal docent i no docent? Es difícil tenir contacte amb tanta gent ?
He de dir que no m’ha resultat gens difícil ni problemàtic. He tractat amb molta gent, i tothom m’ho ha posat molt fàcil: tant l’equip directiu, com els professors, com el personal no docent. Sempre m’han tractat molt bé, i els alumnes també. Sempre hi pot haver qualque cas discordant, com tot, però el 99% ha estat perfecte.
Per quin motiu te n’ha anat del nostre centre? On fas feina actualment?
Estava ocupant una plaça com a interina que no tenia titular, i va sortir en el concurs de trasllat. Actualment estic a l’IES Sineu
Quins records t’enduus del Damià Huguet?
Arribar al matí i xerrar un poc amb na Lluïsa; fer el primer cafè al bar amb els més matiners de sempre; que un cap d’estudis et demani si dus les esportives que tindràs molta feina aquell dematí; que la teva cap, quan et vegi arribar, et digui: “Mercè, no me remuguis”; que un professor t’expliqui les darreres receptes d’un cuiner famós, i que li agrada molt que li expliquis els teus problemes personals, i tu també li puguis xerrar en confiança…
I que un dematí vengui en Montserrat i et digui que vagis a la sala de professors, que té un conflicte amb en Ventura, no sé què d’unes fotocòpies que li fa la contrària… Rar amb en Montserrat. I entres a la sala de professors, i hi ha tothom en silenci, mirant-te. Et quedes aturada, no entens què passa, i llavors ho entens. No pots xerrar, et falta l’aire, el teu cor comença a bategar molt fort, i et poses a plorar. No pots aturar-te. Tothom és allà per tu, per acomiadar-se i per desitjar-te molta sort en el futur. I jo pens: gràcies a tots per tots aquests bons moments que he passat a l’IES Damià Huguet
