Categories: Opinió, Revista

bvich

Share

Moltes persones han defensat que la ment té un funcionament del cos humà. El que sí que s’ha comprovat ha estat que la ment pot influir en determinats processos corporals. Una breu introducció del cervell: és un òrgan que connecta la ment amb el cos a través del sistema nerviós i l’endocrí. Per exemple, el ritme cardíac, la respiració, la tensió muscular, entre d’altres, són funcions automàtiques.

El biofeedback és una tècnica que ens ensenya a controlar funcions corporals, normalment involuntàries (ritme cardíac o pressió arterial). Funciona mitjançant uns sensors per visualitzar dades en temps reals (el pols). En veure la dada, la ment pot aprendre quins estats mentals o tipus de respiració la modifiquen.

Per altra banda, el cervell no és rígid; és com un múscul que es pot entrenar. Mitjançant la meditació, podem canviar la nostra resposta física. Com el control del dolor, la ment no pot fer desaparèixer una lesió o un mal, però pot modificar la seva percepció del dolor. L’atenció i l’estat emocional influeixen molt en com el nostre cervell interpreta els senyals del dolor. Com he esmentat, la meditació ens pot ajudar a reduir el dolor o apagar-lo durant una estona o reinterpretar els senyals.

També podem destacar l’efecte placebo, un fenomen estudiat en medicina. I és la prova definitiva ment – cos. Quan una persona creu que el tractament que està prenent funcionarà, el seu cos pot generar una millora real, encara que no contingui cap substància activa ni afectiva. Això demostra fins a quin punt la ment pot influir sobre un cos, tot i que aquest efecte no té límits i no substitueix els tractaments mèdics, perquè normalment les pastilles són de sucre. Un exemple n’és la gent que es pren una pastilla per anar a dormir sense cap recepta, però si un dia no se l’ha presa té dificultats per adormir-se.

Tot i això, és important saber el que no pot fer la ment. Per exemple, curar malalties greus no regenerar òrgans. La biología té un límit químic que la voluntat no pot botar.

En conclusió, la ment no controla completament el cos, però té una capacitat d’influència sobre determinades funcions filosòfiques. Amb entrenament i coneixement, pot ser una manera positiva per millorar el benestar, sempre com a complement, és a dir, no substitueix la ciència.

Caterina Barceló Juan,  2n batxillerat A