bvich
Durant quatre dies, els alumnes de batxillerat vàrem deixar de banda les rivalitats internes entre mòduls i vàrem gaudir, tots plegats —els del científic, els del social i els de l’humanístic—, d’un viatge inoblidable per Praga.
El 24 de novembre encara vàrem haver d’anar a classe, però després del primer pati no en quedàvem molts a l’institut. Ens varen citar a l’aeroport devers les set de l’horabaixa, però no va ser fins a la una i mitja que vàrem arribar a Praga. Així i tot, fins devers les tres no vàrem poder anar a dormir per diversos motius:
- Pèrdues personals
- El trajecte en bus
- Una inscripció que l’hotel ens va fer emplenar i que ens va costar entendre per què servia (encara no ho sabem).
L’alarma a les set del matí no va ser gens graciosa per cap dels viatgers. A les nou vàrem quedar amb les dues guies que ens van destruir les cames amb la visita guiada de quatre hores que vàrem fer. Ens van portar a veure el petit espectacle del Rellotge Astronòmic de Praga, que fa cada hora en punt. Lentament, vàrem visitar el Barri Jueu, on poguérem veure diverses sinagogues i conèixer un poc la història de la ciutat. Després, vàrem travessar el Pont Carles, des d’on vàrem veure la discoteca més gran del món. Des d’allà també es veia una panoràmica de Malá Strana, on més tard ens donarien un temps per poder menjar.
Amb la panxa plena, tornàrem a caminar, ara de pujada, fins al Castell de Praga, que és on viu actualment el president. Just en aquell moment va començar a nevar i es va donar per iniciada la guerra de bolles. Més tard, tafanejàrem pel mercadet de Nadal que hi havia a prop de l’hotel i després vàrem anar a sopar. Seguidament, anàrem a dormir, per la qual cosa estàvem ansiosos.
El 26 de novembre de matí agafàrem un bus de dues hores cap a Karlovy Vary, un poble entre les muntanyes txeques que ens va donar la benvinguda nevant. Amb les mateixes dues guies, vàrem passejar pel poble, famós pels seus brolladors d’aigua termal, que vàrem poder assajar, i pel Guèiser, que ens va banyar un poquet. També vàrem tastar unes neules típiques d’allà de molts de gustos, i aquest va ser el regal que molts de nosaltres vàrem dur a les nostres famílies, a part d’un licor típic txec: la Becherovka. Una vegada vàrem haver dinat, tornàrem cap al bus. Quan ja érem a Praga una altra vegada, caminàrem una estona per la ciutat i ens vàrem fer una foto amb “el cap de Franz Kafka”.
L’endemà va ser lliure. Alguns anaren amb els mestres al Mont Petrín, a la Casa dels Miralls i a la Casa Dansant, i passejaren pel riu Moldava. Altres vàrem fer el nostre propi camí i visitàrem la Torre Infinita de Llibres, el passadís més estret del món i el Museu de Praga. També hi hagué gent que visità l’escultura penjant de Sigmund Freud i les papallones avió de Kafka. Després de sopar, cadascú pel seu compte, no ens en podíem anar de Praga sense saber com era anar de festa per allà, i vàrem entrar en un bar subterrani, on vàrem gaudir de la nostra darrera nit, amb els professors inclosos.
El 28 de novembre, partírem de Praga amb bus cap a l’aeroport de Viena, a quatre hores de distància, i, devers la segona hora i mitja, aturàrem a una benzinera a berenar. Durant el trajecte, quan no dormíem, cantàvem i, quan no cantàvem, dormíem. També riguérem moltíssim i compartírem plegats les darreres hores del viatge. Finalment, arribà l’horabaixa i el nostre avió ja estava preparat per partir cap a Mallorca.
Mya Servedio Marin
