bvich
Fa uns mesos, els alumnes de Batxillerat vam anar de viatge a Praga, i la veritat és que va ser molt més divertit del que ens esperàvem. Tot va començar a l’aeroport de Palma, amb maletes a mig tancar, ben plenes, ja que sabíem el fred que ens venia i dúiem molta roba, a més de converses sobre qui dormiria més i algun nerviós que no volia perdre l’avió.
Vam arribar a Praga ja cap a la tarda, així que aquell primer dia només vam anar directes a l’hotel, el City Central, vam deixar les maletes i vam menjar quatre coses d’una botiga de just davant. Estàvem tan cansats que vàrem quedar a les habitacions a fer un poc de trull, com ja era d’esperar, però poca cosa més; ja es podia notar l’encant de la ciutat, amb els carrers antics, les llums i l’ambient que feia ganes de començar a descobrir-la l’endemà.
El segon dia va ser quan vam començar de debò amb les visites. Després d’esmorzar, vam anar cap a la Ciutat Vella. Caminar per aquells carrers empedrats era com entrar dins un conte. El Pont de Carles ens va deixar bocabadats; no vam parar de fer fotos i, com demana la tradició, molts vam tocar l’estàtua de Sant Joan Nepomucè, ja que la guia ens va dir que ens donaria sort. Després vam visitar el barri jueu Josefov i la guia ens va explicar històries que ens van fer reflexionar sobre el passat i la importància de recordar. El cementiri i el museu de la Segona Guerra Mundial van ser molt impactants.
A la tarda vam visitar el Castell de Praga, i passejar pels patis i sales era com viatjar al passat. Alguns ens vam asseure als jardins a mirar la ciutat des d’aquí dalt, mentre d’altres aprofitaven per fer fotos o simplement respirar i deixar-se endur pel moment.
El tercer dia el vam tenir lliure, i aquí va sortir la diversió més improvisada. Alguns vam anar de compres per Wenceslao, a cercar souvenirs i regals, mentre que uns altres ens vam perdre pels carrers menys turístics, i descobrírem cafeteries i pastisseries on vam tastar aquell pastisset tan típic i dolç. Però finalment vam acabar tots a una de les sales de jocs més grosses que he vist mai, era una bogeria. Cap a la tarda, vam anar tots a sopar cadascú amb el seu grupet d’amics. Entre bromes i rialles, aquell dia va ser un dels més divertits de tot el viatge.
L’últim dia va arribar molt ràpid. Després d’esmorzar, vam fer la maleta amb un sentiment estrany: tristesa per deixar la ciutat, però també molta alegria pels records, les anècdotes i tot el que havíem viscut junts. Cada carrer, cada museu i cada racó ens havia ensenyat alguna cosa: història, cultura i, sobretot, a gaudir de la ciutat amb els amics.
Sense dubte, aquest viatge a Praga no va ser només un viatge de Batxillerat; va ser una experiència que ens va unir, ens va fer riure, emocionar-nos i reflexionar, i que sempre recordarem amb un somriure.
Maria Barceló (2n de batxillerat C)
