bvich
Pòster “El teu destí en un estat totalitari”. Cartell de propaganda produït als Estats Units durant la II Guerra Mundial que mostra una mà uniformada forçant una altra mà a introduir una papereta amb un “Sí” en una urna.
Abans de saber si vivim o no en aquest sistema, primer hem de saber què és i la seva història, ja que si una persona no la coneix, està condemnada a repetir-la, frase que actualment és més necessària que mai i està oblidant-se.
El totalitarisme és la doctrina política oposada a l’anarquisme, que tracta de l’absència d’una figura líder. El règim totalitarista controla tots els àmbits de la vida, fins i tot la vida personal i les idees dels individus, mitjançant mètodes com la manipulació i una màscara formada per empatia i carisma, totes dues falses. Aquesta dictadura té un poder il·limitat, degut al culte al líder, en què res no és qüestionat i el poble el segueix cegament.
Malgrat que aquest sistema pareixi antic i impossible als nostres temps, encara que no vulguem dir la paraula “dictadura” perquè sembla molt forata, en la meva opicinió tampoc s’allunya tant de la realitat. El primer pas és acceptar-lo, identificar-lo i sobretot reflexionar i qüestionar-se els pensaments que tenim, cosa també molt important, perquè hem de saber si els nostres pensaments són nostres o realment són d’una altra persona. Els humans estam programats per cercar respostes immediates i senzilles, potser per aquesta raó som tan vulnerables a la manipulació dels “líders”.
Ara que ja ens hem informat sobre què és un totalitarisme, en comentarem la seva història. Les dictadures més rellevants al llarg dels segles han estat l’estalinisme i el nazisme. L’estalinisme es basa en un sistema comunista, en què no existeix la propietat privada ni les classes socials. També se suposa que els treballadors prenen el poder i “controlen l’estat”, encara que sembli que és a l’inrevés. El nazisme es basa en la superioritat biològica (existència de la raça ària) i, segons aquest domini de les races superiors, la societat es forma en una jerarquia.
També, a Espanya, podem trobar encara efectes de la dictadura de Francisco Franco. Per exemple, la gent que va viure aquesta dictadura encara diu que Franco no era tan dolent. En la meva opinió, això és perquè aquestes persones varen ser criades en aquest règim i no en poden sortir, no poden obrir la ment, la dictadura els ha criat així i així moriran.
Responent a la pregunta del títol, sí vivim en un totalitarisme. De fet, estam evoltats d’ell. Des que naixem, ens ensenyen a obeir les odres dels nostres mestre que indiscutiblement tenen la raó, sense poder debatre, i després, en haver crescut sense cap sentit crític, hem de seguir el nostre propi camí, i clar, seguim les normes d’una societat superficial, egoista i hipòcrita sense saber-ne el motiu. Després ens sorprèn que cada vegada els joves siguin més feixistes, ignorants i menys tolerants i empàtics. Si no ens qüestionam la nostra història, els nostres valors i els nostres pensaments, no ens podem anomenar humans. Només som màquines controlades per qualcú.
Ángeles Poveda, 1r batx. A
