jllado
DIJOUS, 3 D’ABRIL. L’ARRIBADA
El primer dia hi havia molts de nervis perquè ja es feia realitat el que esperàvem feia uns mesos. De bon dematí ens trobàrem a l’aeroport tots els alumnes participants en l’intercanvi i les dues professores: Esther Grimalt i Llucia Manresa. Vàrem agafar el vol i, quan arribàrem a Valencià, vàrem agafar el metro per anar a l’estació del Nord i agafar el tren. Com que anàvem justes de temps, vàrem esperar 30 minuts a l’estació, impacients per conèixer els borriolencs. El tren va durar 1 h i em va passar molt ràpid. Quan vàrem arribar a Castelló, havíem d’agafar un bus, però na Teresa, en Jordi (els professors de l’IES Borriol) es varen oferir a venir-nos a cercar. Jo vaig anar al cotxe de na Teresa i m’ho vaig passar superbé, ja que és una dona molt encantadora. El trajecte va durar uns 15 minuts i quan vàrem arribar a Borriol em va pegar molta vergonya i no volia baixar del cotxe, però al final vaig baixar i ens vàrem trobar tots. Els nins i nines ens esperaven a l’institut de Borriol i allà ens vàrem conèixer tots. Entre nervis i empegueïment a poc a poc començàrem a anar tots junts casa per casa a deixar el nostre equipatge i després vàrem fer activitats a l’espai jove de Borriol. Allà vàrem fer un berenar de benvinguda amb les professores i els alumnes: vàrem menjar, jugar i també vàrem anar a fer una volta… Ens varen rebre amb un bon regal: una bossa per hom amb una botelleta d’oli del poble, un mapa, una pilota, xapes i moltes coses més. Ja sabem què ens toca quan venguin ells aquí!
Dia 1. Arribada
DIVENDRES, 4 D’ABRIL. VISITA A FANZARA I TALLER
El segon dia ens vàrem aixecar a les 7 i vàrem quedar tots a la plaça de la Font per anar cap a l’institut. Després de passar llista, vàrem anar cap a Fanzara, un poblet de devers 300 habitants que, igual que Borriol, és situat a la província de Castelló. És conegut per ser una referència de l’art urbà, ja que les façanes dels pobles són plenes de murals i grafits realitzats per artistes d’arreu del món. El trajecte va durar uns 40 minuts i dins el bus ja hi va començar a haver molt bon rotllo: ja havíem perdut la vergonya del tot. Quan vàrem arribar, vàrem visitar la fundació MIAU, on ens mostraren un documental sobre el seu projecte. Les inicials de MIAU signifiquen Museu Inacabat d’Art Urbà. En haver berenat i voltat pel poble, el guia ens va separar en dos grups: uns varen fer un taller de grafitis, mentre que els altres varen fer una visita guiada pels murals del poble. El taller va durar una hora i mitja, i va ser molt divertit. Ens varen ensenyar la tècnica per fer un grafit i combinar els colors segons la llum del sol, tècnica que gairebé ningú va seguir quan pintàvem, però vàrem riure. La ruta pel poble també va ser entretinguda, malgrat que les explicacions de vegades es feien una mica feixugues. Pareixia que hi havia poca gent resident al poble, però un dels pocs que trobàrem va ser molt simpàtic, perquè ens va donar un caixó de taronges que varen ser molt bones. En acabar, tornàrem a agafar el bus cap a Borriol a dinar amb les famílies. Alguns varen tenir el plaer de tastar l’arròs al forn. Boníssim!
L’horabaixa va ser més tranquil, perquè ens donaren una mica de temps lliure. Hi ha d’haver temps per aprendre i temps per fer amics: converses, rialles, futbol, sopar i un llarg etcètera que no es pot contar. Ens arreglàrem per anar a sopar al Castell, una pizzeria molt bona, i fer una volta per Borriol i a casa a dormir d’hora, que l’endemà teníem programada excursió de senderisme.
DISSABTE, 5 D’ABRIL. EL CALVARI
El tercer dia alguns alumnes de l’intercanvi tenien un partit de futbol i els vàrem anar a veure al camp de Borriol, juntament amb les seves famílies, que ens havien convidat a berenar al forn i vàrem tenir l’oportunitat de tastar l’orxata. Després, ens dirigírem a la plaça de la font, on havíem quedat amb les mestres per anar d’excursió al Calvari. I ho va ser un bon calvari, perquè hi havia una bona pujada i feia molta calor, però va valer la pena, ja que les vistes eren guapíssimes i hi havia un cor on ens vàrem fer una foto.
A les 14:00, vàrem fer un dinar de germanor tots junts, amb les professores i els alumnes, a una zona recreativa de pa amb oli amb formatge, pernil dolç i una sobrassada de garrova que ens varen dir que era típica de Borriol, però no ens ho acabam de creure…
Dia 3. Calvari i Castelló
En haver dinat, vàrem agafar el bus per anar a Castelló i en Jordi, el professor de Borriol, ens va fer una ruta pel Cente, tot i que ja estàvem molt cansades i no teníem gaire escoltera. Va ser molt més divertit després, quan tots vàrem anar a una fira que hi havia a Castelló (molt semblant a la fira del Ram).
Dia 3. Vista.
DIUMENGE, 6 D’ABRIL. DIA LLIURE
És penúltim dia era el dia lliure i quasi totes les famílies ens vàrem ajuntar per fer plans junts. Primer vàrem anar a un poble anomenat Vilafamés, a uns 15 m de Borriol. Vilafamés va ser molt bonic de veure. Vàrem fer un poc de ruta per allà i un parell de fotos a la cadira més gegant que he vist mai en la vida, on ens enfilàrem tots plegats. També vàrem pujar al castell. Després de la passejada i de xerrar i xafardejar amb els borriolencs sobre tot el que havia passat durant aquells dies, ens convidaren a la foravila d’un d’ells (‘mas’ o ‘maset’, en diuen) a dinar d’una paella valenciana boníssima i ben diferent de la mallorquina. Així i tot, podríem dir que vàrem jugar més que menjar. Va ser un dia fantàstic. Les famílies varen ser encantadores, no només per la paella i la seva amabilitat, sinó que també ens regalaren una cartera amb els nostres noms i darrere posava “IES BORRIOL nom de la parella 2025”.
Dia 4. Cadira
En haver dinat i descansat, vàrem partir tots cap al Toll de Borrús i, després, uns se’n varen anar a ca seva i altres tenien entrades per veure el “Villareal”. Més tard, vàren sortir una altra vegada pel poble, perquè havíem d’aprofitar la darrera nit que érem allà. Va ser genial, però això s’acabava i volíem gaudir fins al darrer minut. En arribar a casa, vàrem preparar la maleta, que l’endemà ja partíem cap a casa… Volia quedar…
Dia 4. Dinar
DILLUNS, 7 D’ABRIL. VISITA GUIADA A VALÈNCIA I COMIAT
Ja és el darrer dia! Quin dia més trist… Ja s’acabava tota la màgia que havíem viscut tots aquests dies i sabíem que després vendria la nostàlgia. Ens vàrem acomiadar de les famílies i vàrem partir cap l’institut, d’on agafàrem el bus per anar cap a València. A la ciutat, el professor Jordi ens va fer una ruta guiada i ens va explicar totes les coses importants sobre la València antiga. Havia arribat l’hora d’acomiadar-nos de veres. Crec que si no vàrem plorar va ser perquè encara no ho havíem assimilat. En haver dinat, vàrem anar amb el metro cap a l’aeroport per tornar a casa.
AGRAÏMENTS
En resum, ens ha flipat aquest viatge: ha estat genial i ens hem divertit moltíssim. Sense cap dubte, el tornaria a fer, ja que l’experiència ha estat molt agradable i enriquidora. Hem après moltes coses i ens hem avingut molt amb les nostres parelles i amb les famílies. Ha estat una experiència que tornaria a repetir tots els anys.
Moltes gràcies a les professores per deixar-nos participar en aquest viatge!
Ha estat un gust conèixer-vos: Asier, Carla, Alan, Neus, Arturo, Patri,
Diego, Miquel, Nico i Marc. Us enyoraré molt.
Dia 5 acabat… 😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭
Dia 5. Darrer dia
Carolina Cruz Fernández, Aina Lladonet Bisquerra i Núria Taberner Pita, 3r ESO
