jllado
PEL·LÍCULA: El 47
ANY D’ESTRENA: 2024
LLENGUA: Català
DIRECCIÓ: Marcel Barrena
GUIÓ: Marcel Barrena i Alberto Marini
GÈNERE: Drama
El 47 és una pel·lícula que sorprèn i emociona molt des d’un principi. Ambientada a la Barcelona de finals dels anys setanta, just després de la mort de Franco, narra la història dels habitants de Torre Baró, un barri que varen construir ells mateixos amb les seves pròpies mans durant la postguerra, situat damunt una muntanya. Joana és professora. Manolo és conductor de la línia 47 de l’autobús. Junts desafien les normes per lluitar pels drets i la dignitat dels veïns del barri.
El dia a dia de la gent d’aquest barri és insostenible: hores sense corrent o aigua calenta, carrers fora asfaltar… Ni tan sols tenen cap mercat on anar a comprar el menjar, sinó que han d’anar a cercar els queviures al centre, a molts de quilòmetres de distància. I no només això: hi han d’anar a peu, perquè no hi ha cap mitjà de transport públic que accedeixi a Torre Baró. Manolo està encaparrat que el bus 47 ha de pujar al seu barri per tal que la gent que hi viu pugui desplaçar-se còmodament com tots els altres ciutadans de Barcelona, cosa que l’Ajuntament no permet per mor de les seves costes i, a més a més, és un barri molt poc conegut pels ciutadans de Barcelona. Joana, amb una vocació mai vista, lluita dia rere dia perquè els infants, joves i no tan joves del barri aprenguin a llegir i a escriure.
El 47 és molt més que una pel·lícula sobre una línia d’autobús. Mostra un acte de desacord pacífic contra la injustícia, el moviment veïnal, la lluita de la classe treballadora pels seus drets en un context marcat per les conseqüències d’una guerra i de quaranta anys de dictadura. És una lliçó sobre la importància de dialogar, de mantenir-se units i de com un grup de persones pot canviar el curs d’una història.
Personalment, la pel·lícula em va agradar molt, i també em va agradar el lloc on la vàrem anar a veure, perquè ens va ajudar a entendre el context en què es desenvolupa la història. Amb l’assignatura Literatura Universal, vàrem anar a veure El 47 a la Sala Augusta, que antigament, durant la Guerra Civil Espanyola, es va utilitzar com a presó on molts polítics varen ser represaliats i afusellats, segons ens varen explicar alguns membres de l’Associació Memòria de Mallorca.
En definitiva, consider que és una producció molt guapa sobre la lluita per aconseguir els drets que ens pertoquen a tots, pel suport que es fan entre tota la comunitat, i sobretot, per aquesta manera de lluitar. Això demostra que, si tots ens mantenim junts, podem aconseguir qualsevol cosa.
Maria Barceló Orell i Margalida Mas Ballester, alumnes de 1r de Batxillerat.
Literatura Universal
