El nostre institut té el nom del poeta campaner, Damià Huguet.

Damià HuguetDamià Huguet Roig va ser un campaner polifacètic, una persona singular, un home preocupat pel seu temps i pel seu país, un enamorat del seu poble i de la gent que l’habita i compromès amb tot això. La cultura, qualsevol manifestació cultural, era la seva dèria, i a fer cultura va dedicar tota la vida, una vida massa breu i que, per aquest fet, només ens podem imaginar les moltes coses que la seva capacitat d’observació, els múltiples coneixements que tenia i la seva facilitat creativa ens havien d’oferir encara.

Damià Huguet va ser un avançat als seus dies. Era el que es pot dir un personatge d’avantguarda, i això, en un moments en els quals no sempre era ben vist tenir inquietuds fora de les reglamentàriament establertes, ja va ser un mèrit de dimensions considerables. Com sol passar amb les persones que sobresurten de la resta va ser incomprès amb molts de moments i només amb l’esforç constant i amb la caparrudesa que caracteritza aquells que tenen necessitat de dir i de fer coses, ho va superar. En aquest sentit és un exemple per a qualsevol i una mostra que, sovint, voler és poder.

Al marge de dedicar-se professionalment a dur endavant una empresa de material de construcció, va fer crítica cinematogràfica per diverses publicacions especialitzades, va ser corresponsal local de premsa, fotògraf, viatger, editor, articulista, poeta. una persona tocada amb una sensibilitat exquisida i que, per sobre de tot, sabia dir les coses! Qualsevol racó d’un lloc o altre, el més mínim detall, un simple gest, una olor. podien ser font d’una inspiració sense límits i potser això és el que diferencia els artistes de la resta d’humans, i ell sens dubte ho era, un artista i un somiador.

Al llarg de la sevaLlibres Damià Huguet trajectòria va anar teixint una extensa xarxa de relacions que anaven des del seu amic coral Blai Bonet fins a Fellini, Buñuel, Godard o Nicholas Ray. Ana Belén, Maria del Mar i Joan Ramon Bonet, Joan Mas, Damià Pons, Josep Maria Llompart, Brunet, Miquel Barceló, Gori Mir, Miquel A. Riera i un llarg etcètera que posa de manifest que aturat no hi va estar mai. A Campos, juntament amb altres joves compromesos amb la cultura i amb la llengua, i fent front a les darreres coejades de la dictadura, aconseguiren que venguessin cantautors que han representat tant com els germans Bonet -Maria del Mar i Joan Ramon- Rafel Subirachs, Raimon o Guillermina Motta, parlam de finals del anys 60, una època molt difícil en general i que per a Campos, quasi sempre immers en un baf de monotonia i de mediocritat, culturalment parlant, això va ser com a obrir una finestra al món, a aquest món que s’intuïa fora de la roqueta i del qual no massa en tenien notícies de primera mà, ell n’era un.

La seva obra com a poeta va fer que fos considerat un dels més representatius dels del darrer quart del segle XX en llengua catalana. Obres com Home de primera mà, Cinc minuts amb tu, Carn de vas, Esquena de ganivet, Ofici de sords, Com un peix dins el rostoll, Traus badats, L’ull dels clapers, o Vols des d’Orly són una mostra de la seva creativitat. També va ser editor, i a ell es deuen l’editorial Guaret, la col·lació La Garangola o Quaderns campaners. Va fer un recull de les obres publicades de distints autors campaners (Bibliografia dels escriptors de Campos) i va exercir com a articulista, el que dóna mostra de la seva gran vàlua com a observador de la realitat i com a escriptor en prosa, ens trobam amb les col·laboracions mensuals a la Revista Ressò i que llavors va reunir en un llibre titulat Les fites netes, un autèntic tresor i un magnífic retrat de la vida quotidiana, de persones, d’un temps, de moments inoblidables en la vida d’un poble que perduraran perquè ell, un bon dia, va decidir deixar-ne constància.

Per tot això, per tot plegat i per moltes altres coses per descobrir encara, tenir l’oportunitat que el nom del nostre institut sigui un record perenne a Damià Huguet, a aquesta persona que al llarg de la seva vida només va voler ser en Damià Canova, és una gran satisfacció i un orgull, la resta, com ell deia, és literatura.