{"id":881,"date":"2025-06-25T11:20:24","date_gmt":"2025-06-25T09:20:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/?p=881"},"modified":"2025-06-25T11:41:25","modified_gmt":"2025-06-25T09:41:25","slug":"relats-i-cartell-guanyadors-del-concurs-de-redaccio-de-sant-jordi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/2025\/06\/25\/relats-i-cartell-guanyadors-del-concurs-de-redaccio-de-sant-jordi\/","title":{"rendered":"Relats i cartell guanyadors del concurs de redacci\u00f3 de Sant Jordi"},"content":{"rendered":"

\u00a0 L’avi i jo <\/strong>\u00a0(1r premi de 1r cicle d’ESO)<\/span><\/h3>\n

\"\"<\/p>\n

El meu avi, sempre em venia a cercar a l\u2019escola. An\u00e0vem amb la bicicleta, i jo anava asseguda a darrera amb les cames que quasi pegaven a les llantes de la roda. Pel cam\u00ed sempre veia una dona que duia el seu lloro per mostrar-lo a la gent. A jo m’agradava molt veure aquella dona amb el lloro, i li deia al meu avi: Avi, Avi! M\u2019encantaria un dia poder tenir un animal de companyia com aquella dona!<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0El meu avi em deia que com aquella dona era impossible. Un dia tornant de l\u2019escola, d\u2019enfora v\u00e0rem veure un ocellet nounat que xiulava molt fort. Jo li vaig dir al meu avi: Mira avi, un ocellet que xiula, pobret! El podr\u00edem ajudar! I cuidar-lo! El meu avi va dir: \u00c9s vera! Val, per\u00f2 te\u2019n far\u00e0s c\u00e0rrec d\u2019ell? Vaig dir que s\u00ed i ens el v\u00e0rem emportar dins la cistella de la bicicleta.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

Estava molt contenta d\u2019haver trobat un ocellet petit, a la fi tenia un animalet de companyia vengut del dest\u00ed. V\u00e0rem anar a comprar-li menjar, i donar-li un poc d\u2019aigua i de seguida es va aturar de xiular. Poc a poc vaig anar descobrint que era un taulader (pardalet) i li vaig posar de nom: Kolet.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0Va anar creixent i poc a poc el vaig anar tenint per dins la casa solt! El Kolet venia del dest\u00ed, de jo cada dia desitjar el mateix i el meu avi estava molt alegre de veure\u2019m aix\u00ed de contenta. Va ser gr\u00e0cies a ell, per dir-me que si i deixar-me tenir una mascota de companyia!<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Neus Bonet, 2n ESO B<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La import\u00e0ncia dels petits canvis<\/strong> (2n premi de 1r cicle d’ESO)<\/span><\/h3>\n

\"\"<\/p>\n

Arribo a casa de l\u2019institut com cada dia, amb la motxilla penjada a l\u2019esquena. Obro la porta i, com sempre, em trobo el pare assegut al sof\u00e0 amb una ampolla d\u2019alcohol a la m\u00e0 i un cigarret a l\u2019altre. Saludo a la mare i em tanco dins la meva habitaci\u00f3 per fer els deures. No tardo a sentir els crits que venen de la cuina que indiquen que els pares estan discutint, com cada dia.\u00a0<\/span><\/p>\n

Arriba l\u2019hora de sopar i, com sempre, les discussions dels pares continuen. Per\u00f2 ja m\u2019he cansat. Aix\u00f2 ha de parar.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014Basta! \u2014crido\u2014No pot ser que us passeu tot el dia discutint. Hem de trobar una soluci\u00f3 a tots els vostres conflictes.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014I com vols que ho fem?\u2014em pregunta la mare\u2014 no \u00e9s tan f\u00e0cil. El pare no diu res.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014Anem per parts. Mare, qu\u00e8 et molesta del pare?\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014Doncs que va ben gat i es passa el dia fumant i tirat al sof\u00e0 sense fer res. \u2014Pare, trobes que podem trobar una soluci\u00f3 a aix\u00f2?\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014Puc intentar deixar de fumar, deixar l\u2019alcohol i cercar un treball, per\u00f2 ser\u00e0 dif\u00edcil. \u2014Que sigui dif\u00edcil no vol dir que sigui impossible. Pare, que et molesta de la mare? \u2014Que es passa tot el dia enfadada i renyant-me.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014Mare, hi trobes alguna soluci\u00f3?\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014Podria intentar no ser tan exigent, per\u00f2 ell m\u2019hauria d\u2019ajudar amb les tasques de casa.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014Esteu els dos d\u2019acord a intentar fer petits canvis per ajudar a la conviv\u00e8ncia a casa?\u00a0<\/span><\/p>\n

Tots dos assenteixen.\u00a0<\/span><\/p>\n

Tres mesos despr\u00e9s:\u00a0<\/span><\/p>\n

Arribo a casa com cada dia amb la motxilla penjada a l\u2019esquena. Obro la porta i em trobo a la mare fent el dinar i al pare parant taula mentre que tenen una agradable conversa. Els saludo i m\u2019assec a la taula amb ells. L\u2019ambient a casa \u00e9s molt agradable i ha canviat molt des que vam tenir aquella conversa. M\u2019alegro molt\u00edssim del fet que ara siguem una fam\u00edlia unida i feli\u00e7.\u00a0<\/span><\/p>\n

Lina Roman Cantallops, 2n ESO A<\/span><\/p>\n

<\/h3>\n

<\/h3>\n

La Padrina i Jo<\/strong> (3r premi de 1r cicle d’ESO)<\/span><\/h3>\n

\"\"<\/p>\n

Cada tarda, quan surto de l\u2019institut, vaig a casa de la meva padrina. Ella sempre m\u2019espera asseguda a la butaca amb cara de contenta i amb un plat de galetes damunt la taula. Diu que soc el seu sol, per\u00f2 jo crec que ella \u00e9s la meva vida.\u00a0<\/span><\/p>\n

M\u2019agrada escoltar les seves hist\u00f2ries, sobretot quan parla del poble on va n\u00e9ixer. Explica que de petita jugava al parc i que el padr\u00ed li escrivia cartes, d’amor quan eren joves. Quan em parla d\u2019ell, els ulls li brillen com si el torn\u00e9s a veure\u00a0<\/span><\/p>\n

Quan em veu trist, em fa una abra\u00e7ada i em diu que no hi ha cap problema que no es pugui resoldre amb temps i paci\u00e8ncia. Un dia, li vaig demanar si sempre seria amb mi. Ella va riure fluixet i em va pessigar la galta.\u00a0<\/span><\/p>\n

-Sempre que miris les estrelles, pensar\u00e0s en mi-em va dir\u00a0<\/span><\/p>\n

Aquella nit, vaig sortir al balc\u00f3 i vaig mirar el cel. Les estrelles brillaven fort, i vaig saber que la padrina tenia sempre ra\u00f3. Sigui on sigui, sempre ser\u00e0 amb mi.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Aimane Ferdi, 2n ESO A\u00a0<\/span><\/p>\n





<\/p>\n

El cam\u00ed de na Paula<\/strong> (1r premi de 2n cicle d’ESO)<\/span><\/h3>\n

\"\"<\/p>\n

Hi havia una vegada una nina, anomenada Paula, que vivia a un m\u00f3n on cada persona duia un rellotge al canell dret que quantificava l\u2019opini\u00f3 que tenien les persones sobre elles mateixes. Si el rellotge passava del 70% hi havia privilegis, i passava si baixava del 30%.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 com tot, hi havia l\u2019excepci\u00f3 de la norma: na Paula. Ella era una nina que no tenia rellotge, i no sabia com comportar-se perqu\u00e8 les persones la reconeixin. Ning\u00fa la mirava quan sortia al carrer i podia ser ella mateixa sense que ning\u00fa la jutj\u00e0s. Ella creia que s\u2019estimava, per\u00f2 li faltava tenir validaci\u00f3 de fora, necessitava que qualc\u00fa l\u2019estim\u00e9s.\u00a0<\/span><\/p>\n

El que na Paula no sabia era que el seu rellotge estava amagat, perqu\u00e8 quan va n\u00e9ixer, la seva mare li va llevar, i per aix\u00f2 la van executar. Despr\u00e9s d\u2019aquell dia, ning\u00fa va saber res m\u00e9s d\u2019ella.\u00a0<\/span><\/p>\n

Un dia, quan va arribar a casa seva, \u00e9s a dir de cartr\u00f3 al tercer cap de cant\u00f3 de devora la pla\u00e7a, va trobar davall un totxo un diari, el diari de la seva mare.\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cFilleta meva, si veus aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 el meu pla no est\u00e0 funcionant, la teva autoestima est\u00e0 caient i necessites saber si t\u2019estimen. Jo mai no he volgut aix\u00f2 per tu, per\u00f2 si \u00e9s el que vols, haur\u00e0s d\u2019arribar fins al final del cam\u00ed de Sant Esteve, el m\u00e9s perill\u00f3s de la ciutat\u201d<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Ella, emocionada, va decidir emprendre el seu cam\u00ed cap all\u00e0, sense saber que hi havia all\u00e0 o qu\u00e8 hi trobaria, i un dia despr\u00e9s ja es trobava a la meitat del cam\u00ed.\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

    \n
  • Que estrany, la mare m’havia dit que seria perill\u00f3s, per\u00f2 duc hores caminant i no ha passat res.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n

     <\/p>\n

    Ella pensava aix\u00ed fins que va mirar enrere i va veure que en moltes hores no havia avan\u00e7at ni deu metres, i n\u2019hi quedaven tentants que no els volia contar.\u00a0<\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    Va trobar un cam\u00ed m\u00e9s estret, ple d\u2019ortigues, per\u00f2 que pareixia que per all\u00e0 aniria m\u00e9s r\u00e0pid. En entrar al cam\u00ed es va marejar molt, per\u00f2 va seguir fins que va trobar-ne un altre, i un altre, i un altre.\u00a0<\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

      \n
    • Tres pessetes el quilo! Taronges fresques!<\/span><\/li>\n
    • Miri, vost\u00e8 que polides, les gallines! Deu pessetes!<\/span><\/li>\n<\/ul>\n

       <\/p>\n

      Se\u2019n va adonar, que era un somni, i all\u00e0 va reflexionar. Com se li havia pogut oc\u00f3rrer fer tal bestioalitat per saber qu\u00e8 pensaven d\u2019ella? All\u00e0, despr\u00e9s d\u2019un somni ben estrany va assabentar-se que \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil estimar-se que pensar el que diran, creuran, pensaran\u2026<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      Finalment, na Paula es va dedicar a llevar els rellotges de les persones que, encara que tenguessin un 80%, no fossin felices, i va ajudar tanta gent a estimar-se, que quan va tenir prou salvats, van construir-li una est\u00e0tua que deia:<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      \u201cPer na Paula, la salvadora d\u2019un m\u00f3n infeli\u00e7. ESTIMA\u2019T!\u201d<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      Maria Pujol, 4t ESO A<\/span><\/p>\n



      <\/p>\n

      El nus d’espines de Rosa<\/strong> (2n premi de 2n cicle d’ESO)\u00a0<\/span><\/h3>\n

      \"\"<\/p>\n

      23 d’abril de 2009 i ja s\u00f3n dos anys, dos anys fa que em vaig alliberar d’aquell dimoni, d’aquella persona que estava fermada a jo per un fil invisible i que per molt que volgu\u00e9s amollar hi havia un nus que feia anys que estava fet i, com m\u00e9s estirava, m\u00e9s fort es feia.\u00a0<\/span><\/p>\n

      Tenc molts de records borrosos, pensaments profunds, sentiments que no sabia el que eren i una valentia que havia desaparegut com jo mateixa. No s\u00e9 en quin moment vaig prendre aquella decisi\u00f3, ni com ho vaig fer, tampoc d’on en vaig treure les forces, per\u00f2 tanta sort que ho vaig decidir.\u00a0<\/span><\/p>\n

      Recordo que estava molt enamorada i que al principi tot era com un conte de princeses, tot anava perfecte i quan feia poc que hav\u00edem comen\u00e7at la relaci\u00f3 vam decidir anar a viure junts. A partir d’aqu\u00ed tot va tornar de color negre. La meva llibertat va desapar\u00e8ixer; com menys em podia expressar i menys sortia de casa, m\u00e9s em fermava a ell i m\u00e9s em feia creure que l’estimava i que no podia viure sense ell.\u00a0<\/span><\/p>\n

      No recordo molt els moments que passava per\u00f2 s\u00ed que s\u00e9 que ell em curava les ferides i em contava com m’ho havia fet. Un dia despr\u00e9s de caure per les escales, em vaig despertar i ell em va fer creure que havia travelat, per\u00f2 aquesta vegada ho recordava tot. Sabia que era ell el que em va emp\u00e8nyer despr\u00e9s de barallar-nos perqu\u00e8 jo volia fugir de casa. Quan ell era a fer feina un dies despr\u00e9s, me’n vaig anar. Vaig demanar ajuda i per sort no el vaig tornar a veure.\u00a0<\/span><\/p>\n

      A partir d’aquest dia l’amor que sentia es va convertir en amor propi. He de dir que em va fer mal anar-me’n, per\u00f2 me’n feia m\u00e9s si quedava all\u00e0. Ara s\u00e9 que abans d’estimar alg\u00fa has d’estimar-te a tu mateix i que mai has de deixar que t’obliguin a fer alguna cosa en contra de la teva voluntat.\u00a0<\/span><\/p>\n

      Ariadna Font, 3r ESO F<\/span><\/p>\n



      <\/p>\n

      El cam\u00ed cap a la llum<\/strong> (3r premi de 2n cicle d’ESO)<\/span><\/h3>\n

      \"\"<\/p>\n

      En Pau era un nin molt t\u00edmid i no destacava a l\u2019institut. Amb la mirada baixa i els llibres en m\u00e0, intentava evitar les mirades i burles dels seus companys de classe, per\u00f2 no sempre podia. Hi havia dies que al pati, un grup de nins li prenia la motxilla o li deien males paraules. En Pau se sentia solitari i sense valor, ja que no tenia amics i quan li feien alguna injust\u00edcia, ning\u00fa el defensava.<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      Un dia, cansat de sentir-se aix\u00ed i de passar per aquestes situacions, va visitar la seva padrina, una dona s\u00e0via que sempre tenia les paraules adequades. Ella li va dir:\u00a0<\/span><\/p>\n

      \u201cLa for\u00e7a que cerques est\u00e0 dins teu. Nom\u00e9s cal que la trobis\u201d.\u00a0<\/span><\/p>\n

      En Pau, inspirat per aquestes paraules, va comen\u00e7ar a escriure un diari amb el que sentia i tamb\u00e9 amb el que volia aconseguir. Ell sempre havia tengut somnis, per\u00f2 per aquelles circumst\u00e0ncies no va poder complir-los.\u00a0<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      Temps despr\u00e9s, va complir un dels seus prop\u00f2sits, dibuixar i pintar. Mai no ho havia intentat, per\u00f2 una vegada que ho va provar, li va encantar perqu\u00e8 podia transmetre les seves emocions amb aquelles pintures. A partir d\u2019aquest moment va comen\u00e7ar a mostrar els seus dibuixos a la seva classe i va comen\u00e7ar a fer amics per com era ell. Encara que les burles no varen minvar ja no li afectaven. El seu valor i la seva autoestima varen augmentar significativament gr\u00e0cies a la for\u00e7a del seu interior i gr\u00e0cies a deixar-se guiar cap a la llum.\u00a0<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      Maria Gabriela Kinon, 4t ESO A<\/span><\/p>\n



      <\/p>\n

      Trencar amb el cam\u00ed escrit<\/strong> (1r premi de batxillerat)<\/p>\n

      \"\"<\/p>\n

      Avui en dia, moltes persones dediquen la seva vida a l\u2019art, pinten, dibuixen, canten, ballen, etc.; per\u00f2 fa un temps, ser artista era com ser l\u2019ovella negra. Per a moltes fam\u00edlies era una tra\u00efci\u00f3 cap a la tradici\u00f3 familiar i la cultura. Ara estic al final del viatge, tenc noranta-cinc anys i vull contar-vos la meva hist\u00f2ria, la d\u2019un artista a l\u2019ombra d\u2019un cam\u00ed ja escrit.<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      Tot va comen\u00e7ar a un petit poble allunyat de la ciutat, quan un dia d\u2019hivern, fosc i gelat, vaig n\u00e9ixer. Ara podria explicar que vaig n\u00e9ixer com un infant normal, per\u00f2 no va ser aix\u00ed. Els meus pares van quedar paralitzats, havia nascut amb una malformaci\u00f3 gen\u00e8tica i mancava d\u2019un bra\u00e7.<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      A mesura que creixia, la vida cada vegada era m\u00e9s complicada per jo, quasi no tenia amics i els meus pares tenien prefer\u00e8ncia pel meu germ\u00e0 petit, qui per ells era perfecte. D\u2019aquesta manera, tot es va agreujar quan vaig complir setze anys quan vaig comunicar als meus pares que volia viatjar i dedicar-me a la pintura, que no volia despaxar al comer\u00e7 familiar.<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      Aix\u00ed, va comen\u00e7ar una lluita per ser lliure i feli\u00e7 en un entorn incomprensible, on ning\u00fa no entenia com un nin de setze anys discapacitat podria pintar. D\u2019aquesta manera, la meva fam\u00edlia es va distanciar, el meu pare no em va dirigir la paraula mai m\u00e9s i la meva mare amb prou feines s\u2019encarregava de mantenir-me amb vida. Aix\u00ed i tot, jo tenia molt clar que el meu amor i la destresa que tenia per la pintura sortirien a la llum i qualc\u00fa s\u2019adonaria del meu talent.<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      Seguidament, quan vaig complir els divuit anys vaig agafar tots els doblers que havia estalviat durant anys i vaig partir lluny, deixant enrere la meva fam\u00edlia i els records nost\u00e0lgics. Vaig viatjar a Londres, on feia feina en una petita botiga mentre pintava cada horabaixa tancat al meu pis. Aix\u00f2 va canviar quan un dia un amic meu va descobrir la meva galeria de pintures i em va animar a participar en un concurs. Ara ja us podeu imaginar qu\u00e8 va passar… Aix\u00ed \u00e9s!, vaig guanyar el concurs i poc a poc el meu nom es va escampar per tot arreu, de la mateixa manera que els rumors sobre la meva discapacitat.<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      Finalment, he arribat a ser un pintor estimat i una influ\u00e8ncia per molts artistes. Avui, em sent orgull\u00f3s del que som i aquesta \u00e9s la meva hist\u00f2ria, la d\u2019un artista rebutjat per la seva fam\u00edlia per estimar l\u2019art.<\/span><\/p>\n

      El cam\u00ed no sempre ser\u00e0 f\u00e0cil, per\u00f2 mai deixeu que ning\u00fa escrigui el cam\u00ed en nom vostre i traceu-lo vosaltres l\u00ednia per l\u00ednia.<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      Ant\u00f2nia Maria Monserrat Cladera, 2n batx. B<\/p>\n

       <\/p>\n

       <\/p>\n

      La salvaci\u00f3 de la m\u00fasica<\/strong> (2n premi de batxillerat)<\/p>\n

      \"\"<\/p>\n

      Na Marta torn\u00e0 a casa, estressada, an\u00e0 directament al seu dormitori i sense haver dinat, es pos\u00e0 a estudiar. Aquell any havia comen\u00e7at segon de Batxillerat i per primera vegada en la seva vida s’havia d’esfor\u00e7ar molt per treure bones notes. D’en\u00e7\u00e0 que havia comen\u00e7at el curs tot eren ex\u00e0mens, presentacions, treballs, tasques, etc., no s’acabava mai. Com aquest horabaixa no eren tots. Despr\u00e9s de tornar de l’institut, cansada, havia de treballar durant hores per aconseguir els resultats esperats. Ja no tenia temps per fer el que li agradava i el que m\u00e9s enyora va era tocar el piano. Des de petita els seus pares l’havien apuntat a classes de m\u00fasica i per ella era una forma d’expressar-se, per\u00f2 durant aquests mesos no trobava mai el temps per asseure’s uns minuts a tocar.<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      Despr\u00e9s d’haver estat tota la tarda avan\u00e7ant feines i estudiant, va sopar d’una torrada amb formatge i es dutx\u00e0. Se n’an\u00e0 a dormir i l’endem\u00e0 va tornar a repetir la mateixa rutina. Ja arribaven els globals. Era un dilluns, na Marta es despert\u00e0 m\u00e9s prest que normalment per revisar un poc abans d’anar a l’institut. A primera hora tenia examen d’hist\u00f2ria de l’Art. Ella ho sabia tot, per\u00f2 quan va tenir l’examen davant, tot es va mesclar. Ja no sabia fer res, tenia la ment saturada d’informaci\u00f3. Anaven passant els minuts i na Marta continuava observant el seu full en blanc. Va comen\u00e7ar a sentir una bolla dins el seu est\u00f3mac i li costava respirar. Les ll\u00e0grimes sortien dels seus ulls descontroladament. No s’arribava a calmar. Els seus pares la varen dur al metge i li diagnosticaren ansietat. Despr\u00e9s d’aquest episodi, va continuar tenint atacs de p\u00e0nic als ex\u00e0mens; prenia medicaci\u00f3, per\u00f2 no ho arribava a controlar.<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      Un dia, entres estudiava per les proves d’acc\u00e9s a la universitat, es va comen\u00e7ar a estressar molt i els seus ulls van anar directament al teclat que tenia al seu dormitori. Tenia caramulls de llibres a sobre, feia mesos que no el tocava. Aix\u00ed, va seure a la banqueta i va comen\u00e7ar a tocar una de les seves peces preferides, no necessitava cap partitura, les seves mans anaven totes soles. Tot d’una va sentir una pau immensa. Amb la m\u00fasica havia trobat la cura als seus atacs d’ansietat. A partir d’aquell moment, cada vegada que es trobava malament anava directament al seu teclat sense ni mirar el temps que passava, ja que sabia que era el que necessitava.<\/span><\/p>\n

      Lucie Galagoda, 2n batx. A<\/p>\n

       <\/p>\n

       <\/p>\n

      Les roses i el pintor incompr\u00e8s<\/strong> (3r premi de batxillerat)<\/p>\n

      \"\"<\/p>\n

      En Miquel \u00c0ngel era un artista conegut de Mallorca, de trenta anys i amb la seva pr\u00f2pia galeria d\u2019art. Aquest va decidir comen\u00e7ar un nou quadre amb la intenci\u00f3 de captar una emoci\u00f3 profunda. Les roses mortes dins un gerro ple d\u2019aigua, cap per avall amb p\u00e8tals caient en terra, representaven m\u00e9s que una imatge. Eren el reflex d\u2019un cor trencat.<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      Despr\u00e9s de molt d\u2019esfor\u00e7 i dedicaci\u00f3 va acabar la seva obra. Va decidir exposar-la a la seva galeria juntament amb la resta de les seves obres. El que ell no s\u2019esperava \u00e9s que aquest fet dugu\u00e9s tants de problemes, ja que hi va comen\u00e7ar a haver gent que parlava i deia que la seva pintura no tenia sentit: \u201csi les roses tenen aigua, com pot ser que estiguin mortes? No t\u00e9 sentit.\u201d Va comentar un espectador. Un altre va dir: \u201cAix\u00f2 \u00e9s una burla a l\u2019art. Aquest quadre \u00e9s, en totes les lletres, incoherent\u201d.<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      El pintor es sentia fora de lloc, despr\u00e9s d\u2019hores reflexionant sobre les cr\u00edtiques, en Miquel \u00c0ngel va decidir que ja bastava. \u201cEs suposa que la pintura \u00e9s un art lliure\u201d es va dir a ell mateix. Cansat de la situaci\u00f3, va decidir contactar amb el diari de Mallorca perqu\u00e8 li deixassin fer una comunicat i donar una explicaci\u00f3. Despr\u00e9s d\u2019expressar la seva decepci\u00f3 davant la situaci\u00f3, explic\u00e0: \u201cNo pensava mai que una obra tan simple dugu\u00e9s tants de malentesos, l\u2019art ha de ser una interpretaci\u00f3 de la realitat, no la realitat en si, perqu\u00e8 per aix\u00f2 existeixen les fotografies.<\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      Fa uns mesos vaig acabar la meva relaci\u00f3 amb la dona que m\u00e9s he estimat i no perqu\u00e8 ens hem deixat d\u2019estimar, simplement, a vegades l\u2019amor no \u00e9s suficient. Aix\u00f2 \u00e9s el que volia transmetre amb aquesta pintura, per molta aigua que tenguin les roses, es moren. Com una relaci\u00f3, que per molt que les dues persones s\u2019estimin, a vegades, simplement, no pot ser. Per tant, d\u2019ara endavant us deman que feu un pensament perqu\u00e8 si no podeu entendre el meu art, o l\u2019art en general, potser no sou benvinguts a la meva galeria. No oblideu mai que l\u2019art \u00e9s una forma d\u2019expressi\u00f3, no una veritat absoluta.\u201d<\/span><\/p>\n

      Neus Mas, 2n batx. B
      \n
      <\/p>\n

       <\/p>\n

      Cartell guanyador<\/strong><\/h3>\n

       <\/p>\n

      \"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      \u00a0 L’avi i jo \u00a0(1r premi de 1r cicle d’ESO) […]<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":884,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-881","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-content\/uploads\/sites\/8\/2025\/06\/Cartell-guanyador-de-Sant-Jordi.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/881","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=881"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/881\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":894,"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/881\/revisions\/894"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/media\/884"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=881"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=881"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=881"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}