{"id":606,"date":"2025-05-29T13:46:36","date_gmt":"2025-05-29T11:46:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/?p=606"},"modified":"2025-05-29T14:00:17","modified_gmt":"2025-05-29T12:00:17","slug":"sebastia-alzamora-el-que-es-important-per-a-un-escriptor-es-que-allo-que-escriu-li-importi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/2025\/05\/29\/sebastia-alzamora-el-que-es-important-per-a-un-escriptor-es-que-allo-que-escriu-li-importi\/","title":{"rendered":"Sebasti\u00e0 Alzamora: \u2018\u2018El que \u00e9s important per a un escriptor \u00e9s que all\u00f2 que escriu li importi\u2019\u2019"},"content":{"rendered":"

Entrevistam Sebasti\u00e0 Alzamora, escriptor, cr\u00edtic literari i gestor cultural<\/span><\/i><\/p>\n

Sebasti\u00e0 Alzamora (Llucmajor, 1972) \u00e9s llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears (1995). Compagina la creaci\u00f3 liter\u00e0ria amb tasques acad\u00e8miques i de gesti\u00f3 cultural. Les seves obres solen retratar una societat en declivi en qu\u00e8 els personatges presenten els dubtes de l’exist\u00e8ncia. <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Es dona a con\u00e8ixer amb el poemari <\/span>Rafel<\/span><\/i> (1994), que enguany, trenta anys despr\u00e9s, ha reeditat. Com a narrador, \u00e9s autor de novel\u00b7les com <\/span>Miracle a Llucmajor<\/span><\/i>, <\/span>Reis del m\u00f3n <\/span><\/i>i R\u00e0bia<\/em>, entre d\u2019altres. L’obra de Sebasti\u00e0 Alzamora ha estat molt premiada. Tamb\u00e9 \u00e9s col\u00b7laborador habitual en diversos mitjans de comunicaci\u00f3 i en m\u00faltiples revistes cient\u00edfiques i culturals, com Serra d’Or, Lluc, El Mirall, El Temps, Avui, Diari de Balears, Diario de Mallorca, El Singular Digital o Catalunya R\u00e0dio.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014Bon dia, Sebasti\u00e0. Nosaltres som Tonis&CO. \u00c9s un plaer tenir-te aqu\u00ed, avui, amb nosaltres. Despr\u00e9s de la primera entrevista amb el nostre professor de dibuix t\u00e8cnic, Joan Roig, cantant del grup musical <\/b>Sa\u00efm<\/i><\/b>, estam molt contents de tenir l\u2019oportunitat de poder parlar amb un escriptor d\u2019alt nivell.\u00a0<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Pensa tu. Gr\u00e0cies per aix\u00f2 <\/span>d\u2019alt nivell<\/span><\/i>, per\u00f2 a mi me fa molt content que siguem aqu\u00ed avui, amb tots dos Tonis, i m’ha fet molta il\u00b7lusi\u00f3 aquesta invitaci\u00f3. Moltes gr\u00e0cies i a disposici\u00f3.<\/span><\/p>\n

\u2014T’explicarem com s\u2019estructura aquesta entrevista. Per comen\u00e7ar, et farem un seguit de preguntes personals i sobre les teves obres, en concret <\/b>Miracle a Llucmajor,<\/i><\/b> la novel\u00b7la que v\u00e0rem llegir al Bibliopati de catal\u00e0 del mes passat. El primer dimarts de cada mes feim un club de lectura a l\u2019hora de l\u2019esplai i comentam un llibre, i hem de dir que <\/b>Miracle a Llucmajor <\/i><\/b>\u00e9s un dels llibres que m\u00e9s gust hem passat de llegir. Llavors, vendran les preguntes cl\u00e0ssiques, que s\u00f3n dues preguntes una mica atrevides, per dir-ho d\u2019alguna manera, que tenim previst fer sempre a tots els entrevistats. Finalment, farem una ronda r\u00e0pida de preguntes que haur\u00e0s de respondre amb el menor temps possible. Aquesta <\/b>ronda r\u00e0pida<\/i><\/b> es divideix en dues parts: a la primera, haur\u00e0s de triar entre dues opcions i a la segona, a partir d\u2019una paraula, haur\u00e0s de dir el primer que et passi pel cap. I aix\u00f2 \u00e9s tot.<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Jo som molt dolent amb aix\u00f2, per\u00f2 far\u00e9 el que pugui. Normalment, les respostes r\u00e0pides em solen venir al cap d’un dia o dos, o abans d\u2019anar a dormir. Per\u00f2 endavant, podem comen\u00e7ar.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014Primer de tot, voldr\u00edem saber quines s\u00f3n les teves aficions o si has practicat algun esport durant la teva vida.<\/b>
\n<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Durant la meva vida he estat molt poc esportista, les coses que en s\u00f3n, per\u00f2 ara s\u00ed que m’agrada\u2026 L’esport que m’ha agradat m\u00e9s, clarament, \u00e9s la nataci\u00f3. Ho vaig deixar durant uns anys, per\u00f2 ara, fa cinc o sis anys, ho he recuperat. I tamb\u00e9 m’agrada, per dir-ho que quedi b\u00e9, el senderisme, per\u00f2, vaja, podr\u00edem dir-ne <\/span>anar a caminar<\/span><\/i>, sobretot per foravila o per la muntanya.<\/span>
\n<\/span><\/p>\n

\u2014Amb els paisatges que tenim per aqu\u00ed\u2026 Ho tenim molt b\u00e9!<\/b>
\n<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b> S\u00ed, \u00e9s clar que ho tenim molt b\u00e9. A pesar de tot el mal que han fet al paisatge i al territori, encara en tenim molt i \u00e9s una meravella, la veritat\u2026<\/span><\/p>\n

\u2014I un somni per complir?<\/b>
\n<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>S\u00ed, n’hi ha molts, per\u00f2, vaja, s\u00f3n somnis modestos i confio que es puguin complir, vull dir que no \u00e9s cap cosa gaire ex\u00f2tica. I en dir\u00e9 un de molt modest, que \u00e9s viure tranquil envoltat de la gent que m’estima i que jo estim.<\/span>
\n<\/span><\/p>\n

\u2014Que guapo!<\/b>
\n<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>(<\/span>Riu<\/span><\/i>) S\u00ed, per\u00f2 aix\u00f2 pareix que no i de vegades \u00e9s m\u00e9s complicat del que sembla.<\/span><\/p>\n

\u2014Ja. Hi ha qualque llibre en concret que hagis passat molt de gust d’escriure?<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Generalment em passa amb tots. Hi ha una energia que et produeix realment ganes de posar-t’hi. Si deixes de sentir aquesta for\u00e7a, \u00e9s quan segurament deu perdre sentit el fet d’escriure. Per\u00f2 un amb qu\u00e8 justament m’ho vaig passar molt b\u00e9 va ser <\/span>Miracle a Llucmajor<\/span><\/i>. \u00c9s una com\u00e8dia en gran mesura i tenc un record de passar-ho molt b\u00e9 mentre l’escrivia. Em vaig contagiar del to una mica passat de voltes de la novel\u00b7la.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014S\u00ed, justament d\u2019aquesta novel\u00b7la vol\u00edem parlar, perqu\u00e8, com hem comentat abans, l\u2019hem llegida a classe. Com la resumiries per a la gent que no la coneix?<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Miracle a Llucmajor<\/span><\/i> \u00e9s una ficci\u00f3 basada en un personatge real que va ser el llucmajorer Pere Sastre Obrador, m\u00e9s conegut com Pere de Son Gall. Es va posar, ell tot sol, pel seu propi compte, a dur endavant una quimera: construir una m\u00e0quina voladora. Estam parlant dels anys vint del segle XX, que era quan l’aeron\u00e0utica comen\u00e7ava a esdevenir una disciplina important arreu del m\u00f3n. Per\u00f2 aquest jove, de vint-i-pocs anys, estava molt tot sol al m\u00f3n. No tenia llocs on anar a estudiar, no tenia llocs on preparar-se i encara manco llocs on fer feina amb enginyers, amb matem\u00e0tics i amb els especialistes que hauria requerit un projecte com aquest. I, tot i aix\u00ed, ho va fer: va dedicar tota la seva vida a construir una m\u00e0quina que, vist amb perspectiva, t\u00e9 gr\u00e0cia, perqu\u00e8 ell volia que fos una m\u00e0quina capa\u00e7 de pujar i baixar en vertical i capa\u00e7 d’estacionar, d’aturar-se a l’aire. Que aix\u00f2, vist ara, \u00e9s un helic\u00f2pter. I ell li va posar un altre nom, li va dir <\/span>cometagiroavi\u00f3,<\/b> i es va embarcar en aquesta hist\u00f2ria que no li va acabar de sortir b\u00e9, les coses com s\u00f3n. De fet, a la vida real, la hist\u00f2ria \u00e9s una mica trista, perqu\u00e8 va quedar arru\u00efnat i fins i tot pel poble el tractaven de boig. En fi, digu\u00e9ssim que la sort no el va acompanyar. I jo fa molt de temps que tenia ganes d’escriure sobre en Pere de Son Gall, per\u00f2 no acabava de trobar el to, fins que vaig decidir girar una mica la hist\u00f2ria i convertir-la en una com\u00e8dia. En una com\u00e8dia rom\u00e0ntica, de fet. I tamb\u00e9 ho vaig relacionar amb la Lliga del Bon Mot, una entitat que tamb\u00e9 va existir i que tamb\u00e9 va fer una visita a Mallorca, concretament a Llucmajor, on no va passar res del que passa a la novel\u00b7la, per\u00f2 s\u00ed que era una entitat de Barcelona creada per un sacerdot que nomia Ricard Arag\u00f3. B\u00e0sicament eren persones, fonamentalment senyores de casa bona, que anaven pels pobles i les ciutats a fer confer\u00e8ncies contra el llenguatge groller, contra les blasf\u00e8mies, les flastomies i tot aquell llenguatge que elles predicaven que era la cosa pitjor que hi havia al m\u00f3n.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014En Busca Llarga no quedava curt, amb tot aix\u00f2 de les paraulotes\u2026 De fet, al llarg del llibre, n\u2019hi ha moltes, de paraulotes, situacions inc\u00f2modes entre els personatges, com \u00e9s el cas de l\u2019escena que munten a la Fira de Llucmajor\u2026 Tot aquest llenguatge vulgar \u00e9s a posta o \u00e9s amb la intenci\u00f3 d\u2019enganxar m\u00e9s el lector?<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>En aquest cas, t\u00e9 una intenci\u00f3 c\u00f2mica, clar, perqu\u00e8 hi ha aquests tres personatges que arriben al poble en nom de la Lliga del Bon Mot a predicar contra les blasf\u00e8mies i el llenguatge groller. Hi ha un personatge que \u00e9s el gran amic de Pere de Son Gall, que \u00e9s aquest\u2026 Buscaneta o Busca llarga, que \u00e9s un <\/span>tio<\/span><\/i> que no fa m\u00e9s que dir paraulotes constantment, i justament s’enamoren amb una d’aquestes senyores de la Lliga del Bon Mot i, clar, l’efecte c\u00f2mic \u00e9s quasi inevitable. I a la vegada hi havia una voluntat de recerca, d’esplugar el llenguatge i d’evocar, en certa manera, el catal\u00e0 de Mallorca d’una \u00e8poca que jo no he viscut, per\u00f2 que m’ha arribat a trav\u00e9s dels meus pares, dels meus padrins\u2026 i que em fa il\u00b7lusi\u00f3 deixar-la reflectida en una novel\u00b7la. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s un recurs que faig servir en aquesta novel\u00b7la. En canvi, a d’altres no el far\u00e9 servir perqu\u00e8 els recursos es fan servir en funci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que cerques.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014Jo m’imag\u00edn que a l’hora d’escriure sobre el teu poble, aix\u00f2 et genera un sentiment m\u00e9s\u2026<\/b><\/p>\n

<\/b>\u2014<\/b>S\u00ed, la hist\u00f2ria \u00e9s un homenatge a Llucmajor. La meva idea era que la pogu\u00e9s llegir qualsevol lector en llengua catalana, per\u00f2, \u00f2bviament, qui conegui Llucmajor t\u00e9 una mica de bonus perqu\u00e8 reconeixer\u00e0 espais, reconeixer\u00e0 personatges, reconeixer\u00e0 hist\u00f2ries\u2026<\/span><\/p>\n

\u2014Era aix\u00f2 el que et vol\u00edem demanar. Tots els personatges que surten s\u00f3n reals o n\u2019hi ha d’inventats? Per exemple, Maria Ant\u00f2nia Salv\u00e0 i Pere de Son Gall sabem que s\u00f3n reals, per\u00f2 a mi personalment em va cridar l\u2019atenci\u00f3 el Ca Lobo. Existeix aquest personatge?<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>(Riu<\/span><\/i>) El Ca Lobo va existir, per\u00f2 no pertanyia en aquella \u00e8poca, sin\u00f3 a la meva. Quan jo era al\u00b7lot, es passejava per Llucmajor un home que tothom coneixia. Ell havia tingut un problema de salut mental i aleshores es passejava m\u00e9s o manco com el personatge de la novel\u00b7la, amb una manera de caminar caracter\u00edstica, dient una s\u00e8rie de coses, etc. I, b\u00e9, sense avan\u00e7ar coses, a la novel\u00b7la compleix un paper important, \u00e9s a dir, la novel\u00b7la es titula <\/span>Miracle a Llucmajor<\/span><\/i> i el <\/span>Miracle <\/span><\/i>est\u00e0 molt vinculat justament amb aquest personatge; \u00e9s una picada d\u2019ullet i un homenatge modest a aquesta persona.<\/span><\/p>\n

\u2014Les idees que tens, totes les hist\u00f2ries que escrius, s\u00f3n producte de la teva creativitat o qualque pic t’inspires en alguna hist\u00f2ria que t’hagi marcat durant la teva vida o qualque llibre?\u00a0<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Sempre dic que all\u00f2 important per un escriptor \u00e9s que all\u00f2 que escriu li importi, perqu\u00e8 si no, es nota, es coneix molt. Si tu escrius per escriure, perqu\u00e8 dius b\u00e9, ara em vull lluir en el llenguatge i fer un artifici ben constru\u00eft, aix\u00f2 ser\u00e0 un artifici i prou. Jo crec que \u00e9s important que, a m\u00e9s d’aix\u00f2, hi hagi una implicaci\u00f3 teva en all\u00f2 que contes, sigui el que sigui. I, per tant, aquesta implicaci\u00f3 generalment t\u00e9 a veure amb una cosa pr\u00e8via, una cosa anterior al llibre en si, que tu despr\u00e9s converteixes en el que sigui. Ja ho he dit, en el cas de <\/span>Miracle a Llucmajor<\/span><\/i>, d’una hist\u00f2ria real que va ser la que va ser, vaig acabar fent aquesta com\u00e8dia. I altres vegades he escrit drames, altres vegades he escrit hist\u00f2ries fant\u00e0stiques, per dir-ho aix\u00ed. Per\u00f2 darrere sempre hi ha qualque cosa que t\u00e9 una relaci\u00f3 amb la realitat, no necess\u00e0riament amb la meva vida, per\u00f2 s\u00ed amb alguna cosa que m’hagi importat. B\u00e9, ja\u00a0 veis que jo <\/span>m\u2019enroll<\/span><\/i> molt\u2026 Em podeu tallar en voler\u2026<\/span><\/p>\n

\u2014(<\/b>Riu<\/i><\/b>) Ves ara! \u00c9s el que toca. La darrera pregunta sobre aquest llibre. A mi m\u2019ha agradat molt el cap\u00edtol del funeral de son pare, quan s\u00f3n tots a l\u2019esgl\u00e9sia i passa na Maria Boscana i\u2026\u00a0<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>S\u00ed, t\u00e9 una reacci\u00f3 fisiol\u00f2gica. S\u00ed, s\u00ed, i en un moment tan inoport\u00fa com \u00e9s el funeral de son pare. Clar, tamb\u00e9 \u00e9s una situaci\u00f3 c\u00f2mica, per\u00f2 que tamb\u00e9 vol simbolitzar que, per a en Pere, la mort de son pare, malgrat que no quedi gaire b\u00e9 dir-ho, \u00e9s un alliberament, \u00e9s un moment de dir \u2018\u2018ara podr\u00e9 fer la meva\u2019\u2019, perqu\u00e8 son pare li tallava les ales, no li permetia dedicar-se al cometagiroavi\u00f3, sin\u00f3 que ells eren pagesos i li feien fer feina de pag\u00e8s, evidentment. A m\u00e9s a m\u00e9s, hi havia una certa idea de classe, \u00e9s a dir, que els pagesos o la gent de classe baixa no podien estudiar, no havien de dedicar-se a segons quines coses: ni a la ci\u00e8ncia, ni a la cultura ni als coneixements. I son pare era una persona que tenia assumides aquestes idees. Aleshores, en el moment que mor, en Pere queda amb les mans lliures per fer all\u00f2 que vulgui i el jove va a tota pastilla.<\/span><\/p>\n

\u2014(<\/b>Riuen<\/i><\/b>) B\u00e9, canviam de tema. Nosaltres, a Catal\u00e0, hem estudiat diversos moviments literaris com el Noucentisme, les avantguardes, l\u2019Escola Mallorquina\u2026 Quina \u00e8poca liter\u00e0ria diries que vivim ara mateix?\u00a0<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Aquesta \u00e9s una molt bona pregunta, per\u00f2 que segurament t’han de respondre m\u00e9s els cr\u00edtics i els estudiosos de la literatura, perqu\u00e8 els escriptors\u2026 B\u00e9, n’hi ha que s\u00ed que hi pensen, per\u00f2 la veritat \u00e9s que jo no hi pens gaire. Generalment ha estat acceptat que encara vivim dins la Postmodernitat, que va ser teoritzada per un franc\u00e8s que nomia Lyotard en un llibre que es diu <\/span>La condici\u00f3 postmoderna<\/span><\/i>. Per dir-ho molt de pressa, es caracteritza per la mescla de referents i d’elements molt diversos. S\u00ed, ho podem veure en literatura, en cinema, en m\u00fasica\u2026 i en la mescla constant d’elements que venen de diferents cultures, de diferents registres culturals, de la cultura popular i l\u2019anomenada alta cultura, tot i que \u00e9s una distinci\u00f3 bastant artificial, per\u00f2 b\u00e9, serveix per entendre’ns. Per\u00f2, v\u00e9s a saber, per ventura d’aqu\u00ed vint anys surt un altre estudi\u00f3s i diu \u2018\u2018No, el que vivim ara \u00e9s aix\u00f2 altre\u2019\u2019, i resultar\u00e0 que vivim aix\u00f2 i ja est\u00e0. Generalment s\u00f3n etiquetes \u00fatils per ordenar la hist\u00f2ria de la literatura i entendre m\u00e9s o manco les est\u00e8tiques que han predominat en un moment o l’altre, per\u00f2 que mai \u2014afortunadament\u2014<\/span> acaben de reflectir tota la realitat. Sempre hi ha excepcions. Per exemple, durant el Noucentisme hi havia escriptors absolutament rom\u00e0ntics i, clar que s\u00ed, sempre conviuen les est\u00e8tiques i al final \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de cada escriptor. Jo crec que tendim a resoldre d’una manera m\u00e9s instintiva que no premeditada.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014Interessant. I es pot viure de l’escriptura?\u00a0<\/b>
\n<\/b><\/p>\n

Mira, jo tenc la sort que s\u00ed, ara em dedic professionalment a aix\u00f2 i visc b\u00e9. B\u00e9, dep\u00e8n del que entenem per \u2018\u2018viure b\u00e9\u2019\u2019, per\u00f2 s\u00ed que basta per pagar les factures, el menjar i anar vestit m\u00e9s o manco; o sigui, que s\u00ed. Per\u00f2 no sempre passa. Certament, els escriptors no sempre es poden professionalitzar. Tamb\u00e9 n’hi ha que s\u2019estimen m\u00e9s dur a terme una altra activitat professional que els doni una estabilitat o una seguretat i escriure en el seu temps lliure. I despr\u00e9s n’hi ha d’altres que s\u00ed, que opten per convertir l\u2019escriptura en un mitj\u00e0 de vida, tot i que en algun casos, malauradament, no \u00e9s possible. Per\u00f2 b\u00e9, en tot cas, a qualsevol persona que vulgui escriure jo li aconsellaria que no es capfiqui amb aix\u00f2. Que escrigui, que llegeixi i, despr\u00e9s, ja veurem amb qu\u00e8 s\u2019acaba guanyant la vida. De fet, ara aquesta \u00e9s la meva manera de viure, per\u00f2 al principi compaginava la literatura amb altres activitats professionals. Jo vaig fer feina d’editorials, a l’administraci\u00f3 p\u00fablica, fins que hi va haver un moment que s\u00ed, que vaig veure que em podia convertir en aut\u00f2nom, que tamb\u00e9 \u00e9s un m\u00f3n meravell\u00f3s.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014I en altres \u00e0mbits fora de la literatura, com per exemple la m\u00fasica, quines s\u00f3n les teves prefer\u00e8ncies?<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>S\u00f3n moltes, m’encanta la m\u00fasica. I amb aix\u00f2 dec ser molt postmodern perqu\u00e8 m’agrada absolutament de tot: pop, rock <\/span>\u2014<\/b>sobretot dels meus anys de joventut, dels anys 80 i 90 i anteriors<\/span>\u2014<\/b>, jazz, la can\u00e7\u00f3 italiana, la can\u00e7\u00f3 francesa, moltes coses de cl\u00e0ssica, sobretot el barroc i el segle XIX. No ho s\u00e9, m’agrada el flamenc, m’agrada la Nova Can\u00e7\u00f3 catalana, m’agrada el rock en catal\u00e0, jo qu\u00e8 s\u00e9, m’agraden mil coses.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014A mi, personalment, tamb\u00e9 m’agrada molt la m\u00fasica d’un temps. Per\u00f2 diria que la m\u00fasica no tornar\u00e0 a arribar a una qualitat i a una dedicaci\u00f3 com la que hi havia abans.\u00a0<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Esper que s\u00ed, per\u00f2 de vegades fa un poc aquesta sensaci\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014S\u00ed, per\u00f2 \u00e9s que ara actualment es pot fer una can\u00e7\u00f3 com tu vulguis. La pots, fer en dos minuts amb el m\u00f2bil, mentre que abans per fer una bona can\u00e7\u00f3 es necessitava una dedicaci\u00f3 que es notava bastant.\u00a0<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>A mi, de vegades, me fa aquesta sensaci\u00f3, i procur no dir-ho molt, perqu\u00e8 trob que fa una mica\u2026 <\/span>(Riu<\/span><\/i>) Per\u00f2 quan escolt m\u00fasica, <\/span>\u2014<\/b>sobretot la m\u00fasica popular que sona per les r\u00e0dios<\/span>\u2014<\/b> la veritat \u00e9s que em transmet aquesta sensaci\u00f3 de producte f\u00e0cil, per dir-ho aix\u00ed. En canvi, no puc evitar escoltar m\u00fasics com Bill Evans i quedar absolutament meravellat. Gent com, no ho s\u00e9, Pink Floyd, King Crimson, els Beatles mateixos, Led Zeppelin, els Doors o, en fi, gent amb un nivell musical impressionant. I, dels m\u00fasics de la meva \u00e8poca, escolt sobretot brit\u00e0nics com The Kill, els Smiths i Morrissey\u2026 Vaja, m\u00fasica de <\/span>viejunos<\/span><\/i>, no? Per\u00f2 actualment tamb\u00e9 hi ha m\u00fasics que fan coses molt espectaculars. Per exemple, \u00e9s com un t\u00f2pic dir-ho, per\u00f2 na Rosalia mateixa em pareix una gran m\u00fasica, una gran compositora, per\u00f2 crec que s\u00f3n casos una mica a\u00efllats, no?\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014Aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s aix\u00ed. I, per acabar aquesta primera part de l\u2019entrevista, ens han dit que de jove tenies una Derbi variant i que digu\u00e9ssim que no eres el millor conductor de l\u2019illa\u2026<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>(<\/span>Riu) <\/span><\/i>Tampoc ho pretenia, per\u00f2 vaja, s\u00ed que en vaig tenir una. No s\u00e9 si ara s\u2019usen, per\u00f2 les Derbis i els Vespinos varen ser l’equivalent dels patinets el\u00e8ctrics d’ara, digu\u00e9ssim. Tot D\u00e9u tenia un motoret d’aquests que eren de 49 cent\u00edmetres. Es podien conduir sense carnet i, clarament, eren una merda, per\u00f2 estaven de moda i pareixia que si no en tenies una no anaves enlloc. Per\u00f2 jo sempre he tingut com a negat el gen competitiu. Ni m’agraden les competicions, ni m’interessen, ni m’estiren <\/span>\u2014<\/b>i en literatura tampoc; ho dic perqu\u00e8 hi ha gent que es pensa que en literatura s’ha de competir i s’ha de quedar el primer o el segon\u2026 No, no t\u00e9 res a veure amb tot aix\u00f2<\/span>\u2014<\/b> I me’n record que en les Variants hi havia moltes ganes de picar-se, de quedar el primer, a veure mem qui feia m\u00e9s via. I a mi tot aix\u00f2 no m’interessava ni una mica. I feia una mica de friki, sup\u00f2s. Per\u00f2 b\u00e9, \u00e9s aix\u00f2.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014Ara passarem a les preguntes cl\u00e0ssiques. S\u00f3n dues preguntes que feim sempre als nostres entrevistats. La primera \u00e9s\u2026 Quantes parelles has tingut?<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>B\u00e9, aix\u00f2\u2026 \u00c9s\u2026 De fet, a la meva edat\u2026 \u00e9s un nombre variable, per\u00f2 digu\u00e9ssim que quatre.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014Est\u00e0 b\u00e9. \u00c9s correcte, trob.\u00a0<\/b><\/p>\n

\u2014(<\/span>Riu<\/span><\/i>)<\/span><\/p>\n

\u2014I no s\u00e9 si coneixes molts de professors d’aqu\u00ed, de l’institut…<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>S\u00ed, s\u00ed, ara quan he entrat n’he vist una colla. N’he saludat i n’he vist passar un parell d’enfora. O sigui que s\u00ed, s\u00ed.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014O sigui que ens podr\u00e0s contestar la segona pregunta: qui \u00e9s el professor m\u00e9s atractiu de l\u2019IES Dami\u00e0 Huguet?<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>(<\/span>Riu<\/span><\/i>) El m\u00e9s atractiu dels que jo conec… En Toni Llompart, sense cap dubte. \u00c9s irresistible, s\u00ed, s\u00ed.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014<\/b>(Riuen<\/i><\/b>) Ara comen\u00e7arem amb la ronda r\u00e0pida. Amb el menor temps possible, haur\u00e0s de decidir si tries una opci\u00f3 o una altra.<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Molt b\u00e9, comencem.<\/span>
\n<\/span><\/p>\n

\u2014Comencem en 3, 2, 1. Platja o piscina?\u00a0<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Platja.<\/span><\/p>\n

\u2014Dol\u00e7 o salat?\u00a0<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Salat.<\/span><\/p>\n

\u2014Bar\u00e7a o Madrid?<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>No som gens futboler, per\u00f2 en tot cas, Bar\u00e7a.<\/span><\/p>\n

\u2014Rosses o morenes?<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>No he tingut mai prefer\u00e8ncies per color de cabells. Tot.<\/span><\/p>\n

\u2014Panades o cocarrois?\u00a0<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Panades, per\u00f2 els cocarrois m’agraden molt.<\/span><\/p>\n

\u2014Sof\u00e0 o festa?<\/b>
\n<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Ara ja m\u2019estim m\u00e9s quedar al sof\u00e0, mirar una pel\u00b7li, escoltar m\u00fasica\u2026 <\/span><\/p>\n


\n<\/span>\u2014Hamburguesa o pizza?\u00a0<\/b>
\n<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Pizza.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014Modernisme o Noucentisme?\u00a0<\/b>
\n<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Modernisme.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014Caterina Albert o Merc\u00e8 Rodoreda?<\/b>
\n<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Aix\u00f2 ja s’ha posat m\u00e9s complicat, per\u00f2 va, dir\u00e9 Merc\u00e8 Rodoreda.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014Rossell\u00f3-P\u00f2rcel o Salvador Espriu?<\/b><\/p>\n


\n<\/span>\u2014<\/b>Tamb\u00e9 \u00e9s molt complicat. Fa molt mal dir, per\u00f2 va, per estimaci\u00f3 i per devoci\u00f3 personal, dir\u00e9 Rossell\u00f3-P\u00f2rcel.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014Saber com o quan morir\u00e0s?<\/b><\/p>\n


\n<\/b>\u2014<\/b>Cap de les dues, si pot ser.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014I ser infidel o que t\u2019ho siguin a tu?<\/b><\/b><\/p>\n


\n<\/b>\u2014<\/b>Cap de les dues coses s\u00f3n agradables. Si ho puc evitar, cap de les dues.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014Estar 5 anys a la pres\u00f3 o 10 en coma?<\/b><\/b><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014<\/b>Cinc anys a la pres\u00f3, perqu\u00e8 a la pres\u00f3 aprendr\u00e9 coses; en coma, no. A m\u00e9s, estar\u00e9 viu.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014I ara, passam a la darrera part. A partir d\u2019una paraula, has de dir el primer que et vengui al cap. Comen\u00e7am.\u00a0<\/b><\/p>\n

\u2014Guerra.<\/b>
\n<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>El pitjor que pot passar.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014Pol\u00edtica.<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>La manera que tenim d’organitzar-nos i conviure. I aix\u00f2, malauradament, moltes vegades va acompanyat de molta brut\u00edcia, per\u00f2 s\u00ed, \u00e9s com ens organitzem per conviure.<\/span><\/p>\n

\u2014Turisme.<\/b><\/p>\n

<\/b>\u2014<\/b>El turisme \u00e9s una activitat econ\u00f2mica tan respectable com qualsevol altra que es converteix en un problema molt greu quan es produeix de manera massificada, com ens passa ara, ja fa alguns anys, a Mallorca.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014Sexe.<\/b><\/p>\n

<\/b>\u2014<\/b>El sexe \u00e9s un dels motors de la vida.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014Llucmajor.<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Llucmajor \u00e9s el lloc on vaig n\u00e9ixer, on visc i \u00e9s un lloc que estim molt especialment.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014Intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial.<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Un misteri. Com tots els misteris, \u00e9s molt atractiu i molt inquietant a la vegada.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014Joves.<\/b>
\n<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>El futur, l’esperan\u00e7a, l’alegria. A mi me fa molt content, sempre que puc, parlar amb joves i veure que hi ha joves i que s\u00f3n all\u00e0.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014Festa.<\/b>
\n<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>\u00c9s una de les alegries de la vida. A mi m’ha agradat molt anar a festa i ara les meves festes s\u00f3n m\u00e9s tranquil\u00b7les, m\u00e9s de sof\u00e0.\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014I, per acabar, Futur<\/b>
\n<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Escriure.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014Perfecte. Aix\u00f2 seria tot. Ha estat un plaer per nosaltres. Ens ho hem passat molt b\u00e9.\u00a0<\/b><\/p>\n

\u2014<\/b>Jo tamb\u00e9, la veritat! I trob que us va molt b\u00e9, aix\u00f2 de les entrevistes. Podeu seguir endavant.\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014Gr\u00e0cies, ad\u00e9u.\u00a0<\/b><\/p>\n

Toni Burguera Contest\u00ed i Toni Garcias Amengual, \u00a02n de Batxillerat A<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevistam Sebasti\u00e0 Alzamora, escriptor, cr\u00edtic literari i gestor cultural Sebasti\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":607,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[38],"tags":[29,78,77],"class_list":["post-606","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevista","tag-catala","tag-literatura","tag-sebastia-alzamora"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-content\/uploads\/sites\/8\/2025\/05\/ALZAMORA-scaled.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/606","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=606"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/606\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":615,"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/606\/revisions\/615"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/media\/607"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=606"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=606"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.iesdamiahuguet.net\/test\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=606"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}