jllado
Des de l’octubre del 2024 fins a l’abril de 2025, dos petits grups d’alumnes s’han
engrescat amb un projecte conegut com ‘El nostre cel’. L’objectiu del projecte ha estat
apropar l’astronomia als centres educatius, mitjançant una breu conferència respecte a
la detecció d’exoplanetes, la realització d’un treball on es pretén posar nom a diferents
exoplanetes, encara no batejats, i l’exposició d’aquest treball a diferents centres de les
Illes Balears. Ara bé, quins exoplanetes s’han batejat? Quins noms han emprat? Com
va ser presentar davant altres instituts?
Per a poder donar resposta a aquestes preguntes, s’ha consultat amb els participants
del nostre IES en aquest projecte.
Qui som?
En aquest projecte hi hem participat dos grups, fent un treball diferent cada grup.
Un dels grups s’anomena Astrobalears i es troba format per na Núria, na Xinyi i na
Valeria de 4t A, i n’Angelina de 4t C.
L’altre grup s’anomena Trinxet i es troba format per en Cosme, en Joan Toni, en
Miquel i en Tomeu, tots ells de 4t A.
Quin sistema heu triat?
-Astrobalears: El sistema planetari triat ha estat Keppler-55, situat a la constel·lació
Lyra i a 1919.3302 anys llum del sistema solar. En aquest sistema s’han detectat 5
exoplanetes (Keppler- 55 d, f, b, c, e) i els hem anomenat de la següent manera,
l’exoplaneta Keppler-55 d l’hem batejat com ‘Bellver’, Keppler-55 f com ‘Talaiassa’,
Keppler-55 b com ‘Alaior’, Keppler- 55 c ‘Barbaria’ i Keppler-55 e com ‘Enciola’.
-Trinxet: El sistema planetari triat ha estat Keppler-90, situat a la constel·lació Draco i
es troba a 2545 anys llum. El sistema consta de 8 exoplanetes (Keppler-90 b, c, d, e, f,
g, h, i), els quals els hem anomenat amb la següent nomenclatura, Keppler-90 b li hem
posat ‘xerrac’, a Keppler-90 c ‘destral’, a Keppler-90 d ‘’llaüt’, a Keppler-90 f ‘àmfora’, a
Keppler-90 i ‘bulitxet’, a Keppler-90 h ’bala’ i a Keppler-90 g ‘saca’.
Per què heu decidit triar aquest nom?
-Astrobalears: Hem decidit anomenar els exoplanetes de Keppler-55 amb el nom de
diferents llocs emblemàtics de les Illes Balears, relacionant cada lloc amb les
característiques bàsiques de cada exoplaneta, com podria ser les seves dimensions,
distància a l’estrella del sistema o any de detecció.
-Trinxet: Hem emprat una nomenclatura relacionada amb les eines tradicionals
mallorquines emprades al camp i a la mar, ja que considerem que són paraules en
desús, les quals pretenem que siguin recordades. A més, hem intentat que cada eina
tingui relació amb les característiques físiques de l’exoplaneta triat.
Com us vàreu sentir abans de presentar el treball?
Ens vam trobar nerviosos abans de presentar el treball, perquè era la primera
vegada que exposàvem davant tanta gent.
Quin premi heu obtingut?
Els dos grups varen aconseguir qualque premi, Astrobalears comenta que varen
aconseguir el primer premi a la menció científica i el primer premi a la menció popular.
Pel que fa a Trinxet, varen aconseguir el segon premi a la menció popular.
Participar en aquest concurs us ha despertat l’interès en aquesta part de la
ciència?
Sí, ja teníem certs coneixements mínims respecte a l’astronomia, però participar en el
projecte ens ha ajudat a conèixer la forma en què s’anomenen els exoplanetes abans
de ser batejats i on podem trobar informació respecte als diferents sistemes planetaris
que encara no tenen nom.
Per acabar, què és el que més us ha agradat? Què és el que manco?
Els dos grups expressen que el que menys els ha agradat va ser presentar davant
altres IES, ja que com han comentat, mai ho havien fet. Pel que fa al que més han
gaudit, Astrobalears comenta que els va agradar molt pensar els diferents noms a
emprar. Quant a Trinxet, varen passar una bona estona preparant el vídeo i visualitzant
les ‘preses falses’.
Xavier Vilanova, Departament de Física i Química
